Sentiments...
"Un calfred recorre la meva esquena, des del punt més alt del coll fins la última vertebra. És el que pretens. Em bufes amb carinyo rera l’orella. Saps que em torna boja. Sento com la teva mà recorre la meva panxa. El teu tacte és tan segur, però alhora tan tímid… La teva mà explora el meu cos amb esma, però alhora amb molta calma. Vol descobrir cada racó. Sé que et sents inexpert, al mateix temps que jo em sento insegura; tot això és conegut, però alhora tan nou... noto com la punta de cadascun dels teus dits m’acaricia; com cada centímetre de la meva pell s’eriça en notar la teva presència. Suaument descordes la meva camisa, i cau al terra, desitjant poder formar part d’aquest sentiment que hi ha a l’ambient. Sento una esgarrifança... fa fred, vull que tu m’abracis. En poc més d’un segon, em dones plàcidament la volta. M’abraces. Et noto tan a prop... noto bategar el teu cor, noto com la sang corre des d’aquest fins les venes. M’encanta sentir-te a prop. Però, com tot lo bo en aquesta vida, et separes de mi. Em sento desemparada.
Però és llavors quan tot canvia. Em mires als ulls. Aquells ulls... aquells ulls que tants cops m’han mirat per sobre les ulleres. Ara nus, sense estorbs... em miren amb amor, amb desig, amb calma, amb anhel... tan de temps... tants sentiments. Em sento protegida per la teva mirada. Ets tan dolç. Abaixo la mirada; els llavis. No hi ha res que desitgi més que acariciar-te’ls amb els meus. M’acosto. És el moment... però tu em frenes.
Què passa? A cas tu no vols? La teva mirada m’ho diu tot: “sigues pacient”. Acostes la teva mà al meu coll i amb un sol dit recorres tot el tors. Em fas patir... saps que et necessito; que ara que et tinc a prop no vull apartar-me... però tot i així em tortures, fas que et desitgi! Tanco els ulls... no vull veure’t i saber que no em deixes tocar-te. És llavors quan et sento dir: “ets increïble... em fas tornar boig només de mirar-te... t’estimo”. Somric, tan per dins com per fora... sóc feliç.
Obro els ulls, i en el mateix instant, tu t’acostes. Com si ni tan sols fos un petó, sinó una simple carícia, els teus llavis toquen els meus. Una sensació estranya m’envaeix. Sento com tot el fred que sentia fa uns minuts, hagués desaparegut. Ara sóc jo la que s’acosta, i amb carinyo però alhora passió, et dono el petó que he estat desitjant durant setmanes. Em separes i em mires. Amb aquella mirada noto una sensació indescriptible. Una d’aquelles sensacions que és impossible descriure a algú que mai l’hagi sentit. Et sents ple. Sents que l’altra persona t’estima, et respecta, et valora, et tracta d’una manera especial... són coses que no s’expliquen, que es senten. Sense que me n’adoni, t’acostes al meu coll i l’acaricies amb els teus llavis. Són tan suaus; ets tan tendre. Em tractes com una nina, i m’encanta que ho facis. Em sento de vidre... em toques com si fos possible que en qualsevol moment em trenqués en mil tallets. No és així. Estic aquí, estic aquí amb tu... no marxo. Els teus llavis recorren amb suavitat el meu coll. Sento que un sospir surt de la meva boca, casi un gemec. Em tornes boja... només vull tocar-te i que em toquis.
Ara sóc jo la que et trec la samarreta. Veig els teus abdominals, els teus pectorals... m’encantes; cada part del teu cos. T’acaricio, i m’acosto. Noto els teus pectorals sobre els meus pits. Et sento respirar; noto com la teva panxa puja i baixa, al ritme dels teus sospirs. M’acosto al teu coll, conscient de que és el teu punt dèbil. A mi em costa més que a tu arribar-hi; però sé que t’encanta. Els meus llavis es mouen amb delicadesa sobre el teu coll, fins arribar a l’orella. L’acaricio amb ells i hi jugo. Et sento riure, alhora que sospires, cada cop més fort. “t’estimo”, et dic en un sospir. M’agafes i em tombes al llit. Els teus llavis recorren cada racó del meu cos. Ara és pressa, el que hi ha. Em vols; jo et vull... volem sentir-nos l’un a l’altre... ens estimem... i després de tant de temps, podem demostrar-nos-ho.
T’ESTIMO...
Per tu... "
Laia
Menys, per ser dones? :S
Bones gentttT!
Ma mare em va regalar un llibre fa dos dies (una tradició que tenim: cada dos dilluns em regala un llibre que creu que pot interessar-me i si puc, me'l llegeixo abans del següent). El cas és que amb aquest últim llibre, la veritat és que va encertar de ple!! El llibre es diu "La inferioridad natural de la mujer" i és recomanable, però només als que realment els hi agrada llegir, perquè és un llibre bastant dur de llegir. Doncs bé, com que sé que molts de vosaltres no us el llegireu encara que us el recomani, us explicaré una mica de què va, i del que opino al respecte.
Al llarg de l'historia, molts canvis en els drets de l'home han anat succeint. Tot ha anat evolucionant i està clar que la raça humana, sobretot en la nostra cultura, ara posseeix molts més privilegis respecte els seus drets. Però hi alguna cosa que encara falla... sabeu què és?
........
........
........
Aquests drets no estan presents tan en l'home com en la dona, sinó que predominen sobre el primer.
Fent un repàs a la història, podem veure que la dona sempre ha anat retardada respecte als drets humans. En primer lloc, la dona es tractava com una persona sense autoritat, que havia d'estar sota tutela d'algun HOME; un altre exemple és el dret a vot... les dones van aconseguir aquest dret mooooolt més tard que els homes. Però tot i així, les dones avui dia no hem aconseguit completament la igualtat. Mireu:
- Per cada 100 hores treballades per homes, les dones en treballen 110.
- Per cada 100 € procedents dels ingressos per treball, 81,4 són per homes i 18,6 per dones.
- Les dones guanyen, de mitjana, el 30% menys que els homes.
- Espanya ocupa el lloc 9 en l'índex de desenvolupament humà (molt bé!!), però és el 26 en desenvolupament de la dona, és a dir, en la disparitat entre els dos sexes en qüestions bàsiques…
- El 70% dels pobres de la Terra són dones al igual que un 65% dels analfabets també són dones.
- Les dones només ocupen el 6% dels llocs ministerials de la Terra.
Diem que avui en dia, els homes no discriminen tant les dones, però és realment veritat? Mirant estadístiques com les anteriors em quedo flipant, i després està el fet de que l'home es senti superior a la dona. Des del moment en que els homes es senten superiors, creix en ells una sensació de domini que és molt difícil d'abatre. És llavors quan el maxisme és més evident: amb la violència de sexe.
Abans parlàvem dels drets humans en general, doncs bé, en el llibre que m'ha donat ma mare, es parla d'homes que han ajudat a contribuir per aquests drets humans. Però tot i a contribuir-hi no us podeu imaginar la meva sorpresa en llegir frases com aquestes: (dels grans promotors de l'evolució humana! JUASSS! maxistesss!)
"Si una mujer habla (...) irrespetuosamente a un hombre, a esa mujer se le aplasta la boca con un ladrillo cocido." (y si un hombre habla irrespetuosamente a una mujer? Ella se calla, no?)Rey de Sumer (ca. 2350 a.C)
"Una vez más, el varón es por naturaleza superior y la hembra inferior. Uno dirige y la otra es dirigida (...) Los de clase baja son por naturaleza esclavos, y es mejor para ellos, como para todos los inferiores, estar bajo el mando de un amo." Aristóteles (S.IV a.C)
"Existe un principio bueno que creó el orden, la luz y el hombre, y un principio malo que creó el caos, la oscuridad y la mujer." Pitágoras (S. VI a.C)
"De aquellos que nacieron como hombres, todos los que fueron cobardes y se pasaron la vida haciendo maldades fueron transformados, en su segundo nacimiento, en mujeres (...) Tal es el origen de las mujeres y de todo lo que es femenino." Platón (ca. 360 a.C)
"Tal es la estupidez del carácter de la mujer que en todas las cuestiones le incumbe desconfiar de sí misma y obedecer al marido." Confucio (ca. 500 a.C)
"Es ley natural que la mujer esté sometida al marido." (y quién invento esa ley natural…? AAAhhh siii, un hombreEE! ¬¬)Confucio (ca. 500 a.C)
"No corresponde a una mujer decidir nada por sí misma, sino que está sometida a la regla de las Tres Obediencias. Cuando es joven siempre tiene que obedecer a sus padres; cuando está casada tiene que obedecer a su marido; cuando es viuda tiene que obedecer a su hijo." (la cuestión es.. la mujer no puede decidir por ella misma?)Mencio, filósofo chino (ca. 320 a.C)
"He hallado que la mujer es más amarga que la muerte, porque ella es como una red, su corazón como un lazo y sus brazos como cadenas." (la mujer siempre ha sido descrita como el demonio, identificada con Satanás)Antiguo testamento. Eclesiastés, 7,26-28 (ca. 400 a.C)
"¿Cómo puede ser limpio lo que ha nacido de mujer?" à (siendo así, todos los humanos són sucios? O_o)Antiguo testamento. Job, 25,4 (ca. 325 a.C)
"Hacia tu marido irá tu apetencia y él te dominará." (si en la historia existe el dominio, es porqué viene provocado por el miedo… en este caso a la mujer!)Antiguo testamento. Génesis, 3,16 (ca. 900 a.C)
"Mujeres, sed sumisas a vuestros maridos, como conviene en el Señor." (pues vaia mierda de Diós no? JUAS!! De ahí que los hombres sean machistas!!)Nuevo testamento, Epístola a los colosenses, 3,18 (ca. 50 d.C)
"Si sorprendes a tu esposa en adulterio, puedes matarla impunemente sin juicio; pero si tu cometes adulterio o actos indecentes, ella no debe atreverse a ponerte un dedo encima, ni tampoco la ley lo permite." (y por qué no tenemos el mismo derecho a cortarles.. lo que yo sé? O_o)Marco Catón (ca. 200 a.C)
"Toda mujer debería sentirse avergonzada al pensar que es una mujer." (pues yo me siento orgullosa, y me lo sentiré siempre! ¬¬)San Clemente de Alejandría (ca. 190 d.C)
"Las buenas mujeres son obedientes y guardan en secreto lo que Alá ha guardado. En cuanto a aquellas que temáis que se rebelen, amonestadlas, haced que duerman en camas separadas y azotadlas." (por qué si no lo hicierais, las mujeres os vencerían! :D)Mahoma (626 d.C)
"Las niñas empiezan a hablar y tenerse en pie antes que los chicos porque los hierbajos siempre crecen más deprisa que los buenos cultivos." (no comments…)Martín Lutero (1533)
"Que la mujer está destinada por naturaleza a obedecer se evidencia en el hecho de que toda mujer situada en la posición antinatural de completa independencia se une inmediatamente a algún hombre a quien permite que la oriente y la dirija." (¿y no puede ser por amor? O_õ)Schopenhauer (1851)
"El hombre debe ser educado para la guerra, y la mujer, para la recreación del guerrero: todo lo demás es tontería." Nietzsche (1883)
"Las mujeres, en la iglésia, que callen"
San Pablo
I doncs...? Darwing, Plató, Schopenhauer.. gent que estudiem per la seva capacitat de deducció, pels seus descobriments i posaven el fre més gran que es pot posar al desenvolupament: el de que la dona està per sota...
No sé.. no sé que dir sobre tot això, només una cosa: NOIS, SOU VOSALTRES QUI DECIDIU!! Realment no servim per res les dones? Realment només servim per rentar roba y planchar? Què hi ha de l'amor..? No hi ha amor si no hi ha dos components en la parella.. només servim per tenir fills? O també per estimar? Sé que és una utopia, però.. què costa que la dona sigui igual que l'home..? Res.. no perdeu res, de debò, sinó que guanyeu!!
Sé que després de llegir això més d'un em dirà FEMENISTA, i sabeu què us dic? Que teniu raó, sóc feminista, i amb molt d'orgull.. però perquè us quedin clares algunes coses, aquí teniu la definició de Feminisme:
"Moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte l'home."
Mentre el maxisme es considera en CONTRA de la dona, el feminisme lluita per la igualtat, no per la superioritat de la dona. Per això, a vosaltres, NOIS us recomano que us feu feministessss hehehehehe jo ja en conec uns quants que ho són eh? ^_^
Petons gent, i reflexioneuuu que sempre és bo!LiGgLy
Però és llavors quan tot canvia. Em mires als ulls. Aquells ulls... aquells ulls que tants cops m’han mirat per sobre les ulleres. Ara nus, sense estorbs... em miren amb amor, amb desig, amb calma, amb anhel... tan de temps... tants sentiments. Em sento protegida per la teva mirada. Ets tan dolç. Abaixo la mirada; els llavis. No hi ha res que desitgi més que acariciar-te’ls amb els meus. M’acosto. És el moment... però tu em frenes. 
