viernes, diciembre 02, 2005

Missatges oblidats

Espero que us agradi aquest text. A mi em va tocar molt; suposo que és una realitat que heu viscut molts de vosaltres al igual que jo i que segurament us toc d'aprop. Llegiu, llegiu i el que és més important, penseu i sentiu!


Poc a poc, dia a dia, d'un en un... vas borran els missatges del correu, del mòbil... Si si si... Ja saps a quins missatges em refereixo... Aquells que guardes i arxives per llegir-los posteriorment... En aquells moments de baixa autoestima, en que estas "tonto" i tou... o senzillament necessites recordar, recordar-ho bé o fer algo, com mirar el correu i somriure perque si...
Poc a poc, dia a dia, d'un en un... Amb el temps van desapareixent d'alli, els de baix dels rebuts, els arxivats... Els missatges que mai borres del mòbil, del hotmail... Els vas borran com acceptant (ara si, sense voler, si) petites derrotes (passades), derrotes del passat i renuncies (presents)... I renuncies, denifitiva i tristament a tenir un futur en cadascún d'aquests camins per tancar, histories indefinides, projectes inacabats o mig oberts... Asumptes (personals) en definitiva...
Algo mes que felicitacions d'aniversaris passats... Molts records que t'envien, quan quasi ni ten recordaves (ni creies que et recordesin).. Fotos (més que) compremetedores... Esperances encara (aleshores) presents...Petons ben rebuts, robats (o anyorats des de lluny)... I t'estimo i t'estimaré sempre...
I poc a poc, dia a dia, d'un en un, arriba aquell dia i t'adones que (ja) no ten queda cap... Zero... rebuts, no llegits, arxivats, enviats... Zero.I de sobte i no saps perquè, penses; Com pot ser?... Que (ens) ha passat?... Perquè ja no hi ets, ja no hi son, ja no hi ha ningú, han (has) fluit tan pero tant lluny també, fins i tot del puto mòbil, del maleit correu...


Liggly


Free Web Site Counter