Ell, jo... i els arbres
Un jugador de beisbol que oblida tot el que té al seu voltant quan està a punt de batejar; un diputat que oblida tots els qui té davant abans de pronunciar un discurs; un actor que pronuncia el seu text sense pensar en el públic que l’està mirant... igual que si es tractés d’una bombolla, aquella nit dins els meus ulls només hi cabia ell.Estirada amb el cap sobre les seves cames notava el palmell de la seva mà acariciant els meus braços nus. Un calfred rera l’altre baixaven per la meva esquena; una cascada de sentiments que feien que el meu cos desitgés estar a soles amb ell. Amb els ulls mirant el cel, observava un clar enmig d’un munt d’arbres, quan de sobte aparegueren els seus ulls, color mel, amb un aire de sensibilitat que no havia vist mai en la seva mirada. Què havia canviat? Per què em mirava d’aquella manera?
Amb la punta dels seus dits, acaricià cadascun dels racons de la meva cara, m’analitzava? El nas, la barbeta, el front, les orelles, les galtes, els ulls, les celles... i per últim, els llavis. Els acariciava amb suavitat, d’un cantó a l’altre, cada cop més lentament. Inconscientment els meus llavis es separaren deixant pas a la meva llengua ansiosa d’acariciar-lo. Jo tancava els ulls, i intentava no deixar-me dur pel remolí de sentiments que m’estirava cap a dos costats oposats. El meu cos em demanava més, els meus llavis estaven desitjant els seus des de feia més de dues setmanes... en canvi el meu cor...
Els seus dits seguien resseguint les faccions de la meva cara intentant fer-me decidir. I com no, misèria humana, el cos va guanyar la ment i vaig obrir els ulls per deixar-li entendre el que volia. Com si em llegís els pensaments, s’acostà a mi i els nostres llavis es van fondre en un petó que calmà tots els nervis que havia passat en els últims dies. Recorria tots els racons de la meva boca fent-me sentir un cúmul de sensacions que no hagués pogut imaginar mai que es poguessin sentir juntes.
Lentament, s’anà separant i els seus petons es desplaçaren a les galtes, seguint cap a les orelles, acabant al coll. La seva llengua recorria amunt i avall el meu coll. Sentia la seva respiració tan a prop. Vaig tancar els ulls i vaig deixar que els seus llavis arrenquessin de mi una respiració lenta i mig tallada. Havia oblidat el món. Havia oblidat tots els que teníem al voltat. Qui ens mirava, qui ens jutjava... tot havia quedat enrera. Allà només hi érem ell, jo i els arbres.
L’aire fred passava acariciant totes les parts sense roba del meu cos, augmentant les sensacions que em provocaven els calfreds cada cop més freqüents que baixaven des de la seva llengua sobre el meu coll fins al dit petit del meu peu. Les meves mans rodejaren el seu coll i entrellaçaren els dits acostant-lo cap a mi. Volia que el món desaparegués, que estiguéssim ell i jo, jo i ell... els nostres llavis, les nostres mans, els nostres cossos...
Em vaig aixecar i vaig posar els meus ulls a l’alçada de la seva mirada. Els seus ulls semblaven cridar “et desitjo” i el meus no calia que diguessin res... se’l menjaven amb la mirada. Acostà els llavis a la meva orella i murmurà “ets preciosa”. Aquest cop van ser els meus llavis els que buscaren els seus. Un volcà de sensacions explotà dins el meu estómac. Preciosa? Definitivament allò no era només físic...
T’estimo...
Ligli
posted by Just a girl... @ 18:41
4 Comments:
El tio aquest... ha de ser simpatic, nu? Segur que ell tb sent algun formigueig d'aquests extranys...
Ale, saludal de part meva!!
Petons Laia! Muuuuakz
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
M'ha agradat aquest relat, et recomano que entris a la web: www.relatsencatala.com no sé si ja hi has entrat alguna vegada o no però si és el cas de la segona opció crec que ens estem perdent un gran talent...
jo fa temps que la vaig descobrir i de tant en tant hi vaig enviant algun relat i per sant jordi de l'any passat van publicar un llibre... amb els que els hi van agradar més...
jo sóc la lorien de relats si mai hi entres i em vols donar una ullada
Elena
http://spaces.msn.com/members/lorienhpruenca/
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Publicar un comentario
<< Home