jueves, marzo 31, 2005

Sentiments...



"Un calfred recorre la meva esquena, des del punt més alt del coll fins la última vertebra. És el que pretens. Em bufes amb carinyo rera l’orella. Saps que em torna boja. Sento com la teva mà recorre la meva panxa. El teu tacte és tan segur, però alhora tan tímid… La teva mà explora el meu cos amb esma, però alhora amb molta calma. Vol descobrir cada racó. Sé que et sents inexpert, al mateix temps que jo em sento insegura; tot això és conegut, però alhora tan nou... noto com la punta de cadascun dels teus dits m’acaricia; com cada centímetre de la meva pell s’eriça en notar la teva presència. Suaument descordes la meva camisa, i cau al terra, desitjant poder formar part d’aquest sentiment que hi ha a l’ambient. Sento una esgarrifança... fa fred, vull que tu m’abracis. En poc més d’un segon, em dones plàcidament la volta. M’abraces. Et noto tan a prop... noto bategar el teu cor, noto com la sang corre des d’aquest fins les venes. M’encanta sentir-te a prop. Però, com tot lo bo en aquesta vida, et separes de mi. Em sento desemparada.
Però és llavors quan tot canvia. Em mires als ulls. Aquells ulls... aquells ulls que tants cops m’han mirat per sobre les ulleres. Ara nus, sense estorbs... em miren amb amor, amb desig, amb calma, amb anhel... tan de temps... tants sentiments. Em sento protegida per la teva mirada. Ets tan dolç. Abaixo la mirada; els llavis. No hi ha res que desitgi més que acariciar-te’ls amb els meus. M’acosto. És el moment... però tu em frenes.
Què passa? A cas tu no vols? La teva mirada m’ho diu tot: “sigues pacient”. Acostes la teva mà al meu coll i amb un sol dit recorres tot el tors. Em fas patir... saps que et necessito; que ara que et tinc a prop no vull apartar-me... però tot i així em tortures, fas que et desitgi! Tanco els ulls... no vull veure’t i saber que no em deixes tocar-te. És llavors quan et sento dir: “ets increïble... em fas tornar boig només de mirar-te... t’estimo”. Somric, tan per dins com per fora... sóc feliç.
Obro els ulls, i en el mateix instant, tu t’acostes. Com si ni tan sols fos un petó, sinó una simple carícia, els teus llavis toquen els meus. Una sensació estranya m’envaeix. Sento com tot el fred que sentia fa uns minuts, hagués desaparegut. Ara sóc jo la que s’acosta, i amb carinyo però alhora passió, et dono el petó que he estat desitjant durant setmanes. Em separes i em mires. Amb aquella mirada noto una sensació indescriptible. Una d’aquelles sensacions que és impossible descriure a algú que mai l’hagi sentit. Et sents ple. Sents que l’altra persona t’estima, et respecta, et valora, et tracta d’una manera especial... són coses que no s’expliquen, que es senten. Sense que me n’adoni, t’acostes al meu coll i l’acaricies amb els teus llavis. Són tan suaus; ets tan tendre. Em tractes com una nina, i m’encanta que ho facis. Em sento de vidre... em toques com si fos possible que en qualsevol moment em trenqués en mil tallets. No és així. Estic aquí, estic aquí amb tu... no marxo. Els teus llavis recorren amb suavitat el meu coll. Sento que un sospir surt de la meva boca, casi un gemec. Em tornes boja... només vull tocar-te i que em toquis.
Ara sóc jo la que et trec la samarreta. Veig els teus abdominals, els teus pectorals... m’encantes; cada part del teu cos. T’acaricio, i m’acosto. Noto els teus pectorals sobre els meus pits. Et sento respirar; noto com la teva panxa puja i baixa, al ritme dels teus sospirs. M’acosto al teu coll, conscient de que és el teu punt dèbil. A mi em costa més que a tu arribar-hi; però sé que t’encanta. Els meus llavis es mouen amb delicadesa sobre el teu coll, fins arribar a l’orella. L’acaricio amb ells i hi jugo. Et sento riure, alhora que sospires, cada cop més fort. “t’estimo”, et dic en un sospir. M’agafes i em tombes al llit. Els teus llavis recorren cada racó del meu cos. Ara és pressa, el que hi ha. Em vols; jo et vull... volem sentir-nos l’un a l’altre... ens estimem... i després de tant de temps, podem demostrar-nos-ho.
T’ESTIMO...

Per tu... "

Laia

4 Comments:

At abril 03, 2005, Anonymous Anónimo said...

te rao

 
At abril 03, 2005, Anonymous Anónimo said...

tu as kurrat, es nota k esta fet desd dins del kor...no et rendexis per kap somni
mimi

 
At abril 05, 2005, Anonymous Anónimo said...

Ola wapa! soc la laia, m'ha agradat moltisim, esta super ben treballada. Vull dirte q quan tinc temps, intento mirar avera si as pusat alguna historia nova pq de veritat estan super ven fetes i magrada llegirles. Wno dons x part meva res +, nmes dirvus a totes k us trobu moltisim a faltar,i us timo molt nenes!! (K)(K)

 
At abril 05, 2005, Blogger Just a girl... said...

NENEEEEESSS!
Merxi xls comentsS! es gracies a vosaltres que segueixo escribint, i cada dia més! Us estimo caxo! ^_^ Tunets, i a seguir llegint que sempre va bé!

 

Publicar un comentario

<< Home


Free Web Site Counter