Dubtes i inquietuds
És una d'aquelles nits que és més fosca del normal. Tot està més en silenci i fa una mica més de fred del compte. No sé si és una nit diferent o és que tots els meus sentits estan una mica més sensibles. Tinc els ulls cansats després de tot un dia mirant la televisió avorrida d'estar malalta i els meus dits es queixen de que els hi faci escriure ara, quan desitjarien estar dormint. Tinc les cervicals carregades i el cap em trontolla d'un cantó a l'altre per la febre.
Em plantejo si sóc estranya o si algú més s'ha sentit algun cop com jo; si algú ha tingut els mateixos dubtes voltant-li pel cap. Estic realment al nivell? Potser aquesta pregunta és absurda, però és quelcom que inquieta i fa mal alhora. Potser no es tracta de tenir o no prou nivell per dur a terme accions, sinó de sentir-se capaç de fer-ho. Llavors potser el que passa és que no m'hi sento.
Arriba un punt a la vida en que tot es basa en decisions. Arriba un moment en que la vida pot ser tal com la haviem somiat o completament a la inversa. Però és llavors també quan et planteges si el que havies somiat és realment el que et convé o si és realment el que volies. Potser tots aquells pensaments i decisions previes eren erronies i la teva vida pot canviar en un sol segon. Potser un esforç d'últim moment no és suficient per canviar un error que ha comés mesos o anys enrera.
I rera d'aquests dubtes n'apareixen d'altres. Et planteges si el que estàs fent en aquell moment és el que vols fer o simplement el que t'han dit que facis. O si ho fas perquè somies en quelcom que segurament no arribarà. Potser estàs visquen quelcom que t'agradaria canviar però tens por a fer-ho per no ferir algú que realment estimes.
I per què sóc tan pensadora? També podria estar dormint i deixar estar tot el que em preocupa. Però no, estic aquí escribint tot el que se'm passa pel cap. Les preocupacions d'una adolescent qualsevol. Podria escriure un llibre titolat així. Potser el compraria molta gent. O potser no el compraria ningú. Però tant seria, perquè jo m'hauria desfogat i ni que fos potser una sola persona hagués comprès el que em passa pel cap. No algú interessat en ajudar-me, algú interessat en comprendre'm... i potser això és l'únic que em cal: comprensió. Potser necessito al meu cantó algú a qui no li hagi de dir jo que em passa quelcom pel cap sinó que em pregunti ell què m'hi passa. Algú que no accepti un "res" per resposta...
Potser només necessito deixar passar el temps i oblidar que puc pensar i tenir dubtes. O recordar que puc tenir dubtes però no intentar respondre'ls. Potser necessito aprendre a evadir el fet que estic feta per reflexionar...
Un amic em pregunta "penses en estudiar tal o qual, en estar amb aquest o amb aquest altre... però penses en ser feliç?" Ser feliç... potser aquesta és la qüestió. Recordo que un cop algú em va dir que la felicitat és només un estat passatger. Sent així, s'ha de mirar per la felicitat del present o per la que pugui ocasionar les teves accions en un futur? Una decisió es pot prendre per ser feliç en aquell moment sense tenir en compte el futur, o al revés, tenint en compte el futur sense pensar en el patiment que et pot ocasinar de moment... Potser hi penso massa. Hauria de poder decidir que vull fer per ser feliç sense pensar en les seves conseqüències o dificultats.
Potser... potser...
Potser que pari d'escriure... crec que això em fa plantejar-me encara més coses.
Us escric aquí un fragment que vaig escriure a la llibreta blava després de descriure amb tot detall la meva habitacio. Espero que us agradi.
"Em fa mal el colze esquerra. Em pregunto per què escric tantes tonteries. Potser tinc l'esperança de llegir-les d'aquí un temps i recordar com estava l'habitació justament ara. O potser vull plasmar la imatge del que ha sigut la meva habitació durant divuit anys i aquest any vinent deixarà de ser-ho.
Les parets roses i liles donaran pas a parets blanques i buides de records. El llit amb el capçal de fusta deixarà pas a un de més petit i menys cómode. Les prestatgeries plenes de llibres desapareixeran i només i haurà espai pels tres llibres de la tauleta de nit.
Però tot i que em provoqui nostàlgia marxar, jo també canviaré, i la meva vida igual. I aquesta nostàlgia transitòria passarà i els records que potser al principi eren dolorosos, es convertiran en felicitat, i segurament tard o d'hora aquella nova habitaició, freda i buida al principi, es convertirà en un nou món, ple de records i sentiments, al qual tampoc mai podré olvidar." 29/12/05
Espero poder escriure més sovint o si més no tenir temps per passar algunes paraules de la meva llibreta blava a aquest petit espai, perquè arribi a vosaltres.
Gràcies per tot.
Laia
posted by Just a girl... @ 00:07
4 Comments:
Nes, m'alegra que tornis a escriure. Has tocat un munt de temes no sé per on començar XD És normal donar-li voltes a les coses, però és important arribar a conclusions també. Més que res perquè les conclusions ajuden a millorar, en qualsevol aspecte. Si et planteges que vols ser feliç, analitza què vols, està clar que et generaràs alguns dubtes però si t'acabes comprenent no t'han de suposar cap problema. És com el que deies del llibre, segurament tothom té pensaments així, però no tots arriben a conclusions. Jo te veig bastant capaç, així que ja sigui en la llibreta blava o per aquí o en intimitat total... no deixis de reflexionar. Cuida't del costipat ;)
S@lu2.
bones makissima!
M'ha agradat mltissim el bloc.. ja saps k a mi m agrada molt filosofar, i per això t diria k no deixissis mai d reflexionar, perque vol di que hi ha coses a la vida k realment t importen i coses k sempre pots intentar millorar. Imaginet com seria una vida en que tot i tothom fos = d important i no fes falta millorar res pk tot fos perfecte... avorrit oi? hi hauria massa perfeccio junta i despres es crearien uns problemes molt mes greus...
Així que ja saps... i si necessites desfogar-te ja saps k jo stik aki i k t stimu mltissim (K)
Cuidet!
Tu em vas ajudar a creixer... ara em toka a mi ajudar-te sempre k pugui.. oks?
chao!
bNeSs! e estat mirant el teu blog, i tots els escrits m'han agradat moltissim!
Segueix aixi!;)
k vagi b;)
Weisss tinc un altre escriptor "anonimooo" :D
M'alegro de que t'hagin agradat els escrits. Veure que hi ha gent que valora el que fas, t'ajuda a tirar endavant!
Gràcies de nou!
petons gent!
Laia
Publicar un comentario
<< Home