Homes-dones-dones-homes???
Hello peopleeE!
Avui tornava de classe d'anglès, tan contenta, com sempre! :D I me creuat amb una parella d'enamorats, maquísima. Feia temps que no veia dos persones que desprenguéssin tant amor, tant carinyo, tanta ilusió. No he pogut evitar somriure per mi mateixa… :)
Ara us faig una pregunta: com us imagineu a aquesta parella? Deixant de banda el fet de que segurament us heu imaginat una parella de pel·lícula, els dos molt guapos, i tot el rollo, em sap greu dir-vos que tots dos eren home.. sisi, una parella homosexual…
No t'extranyis ni t'avergonyeixis d'haver pensat que la parella era heterosexual, és lo "normal" no?
Wenu, un cop introdït el tema, m'agradaria dedicar aquest post a parlar de l'homosexualitat. M'encantaria poder descriure l'homosexualitat com la simple atracció d'algú vers un individu del seu mateix sexe, el problema… és que avui en dia, ser homosexual s'ha convertit en quelcom més complex que una simple atracció. Seria tan fácil explicar l'homosexualitat com una simple heterosexualitat; dir que els homes homosexuals se'ls diu gays, o les dones a qui els hi agraden altres dones se'ls diu lesbianes. Seria facil donar unes quantes estadístiques (com que el 15-20% dels homes són homosexuals, i el 7% de les dones també ho són) però no tot es redueix això.
Però la qüestió és… a qui els importa? O millor dit, a qui li hauria d'importar? Pensem… contra més siguin, més els acceptarem??? Passa el mateix que sempre… les minories estan prohibides o quelcom semblant…
M'agradaria escriure simplement que en els humans hi ha 4 tipus d'atracció:
1. Els homes que els hi agraden les dones
2. Els homes que els agraden els homes
3. Les dones que els agraden els homes
4. Les dones que els agraden les dones
Però no, he d'escriure una història sobre humans rebutjats, prohibits, castigas i menyspreats per aquesta societat, pel fet de que els hi atraiguin els del mateix sexe… sona trist eh?
Els i les homosexuals han estat castigats, torturats i executats al llarg de tota l'història. I quan, oficialment se'ls ha "acceptat" en societat, encara han de suportar que se'ls miri amb rencança o bé la gent es mantiguin a distancia com si ser homosexual fos UNA ENFERMETATTTT! No és res que es pugui "curar" o "abandonar" i sembla mentira que avui dia encara hi hagi gent que pensa que si.
Sempre han sigut víctimes dels prejudicis de la societat, i tot per què? Perqué són diferents.
Però es que mirat així, TOTS SOM DIFERENTS!! I aquí és un resideix la grandesa de la humanitat: en que som diferents, que hi ha varietat! Les noies som diferents dels nois, al igual que un químic és diferent d'un electricista, i un Català és diferent d'un Polac! El problema és que fins que no ens treguem la venda que portem als ulls, no ens adonarem de tot això. Tots som diferents, però això no vol dir que alguns siguin millor que altres, i encara menys que uns tinguin més drets que d'altres.
Si algo m'han ensenyat aquest any les classes de religió (encara que molta gent es queixi d'elles) és que ser diferent vol dir ser perillós, dolent, i tots us preguntareu: per què? Doncs bé, des de temps inmemorials, la societat ha tingut una gran necessitat de domini. Ser diferent significar ser millor o pitjor i per tant, el millor ha de dominar el pitjor… Per això ha sigue sempre tannnn important pertanyer als dominadors, és a dir, ser HOMES BLANCS I HETEROSEXUAL.. que dominen a les dones, els negres i els homosexuals… sona penós eh? Doncs aquest és el principi del racisme i la homofobia.
Però sabeu què? Són precisament aquests monòlegs els que em fan adonar-me que algo va malament. Si realment l'homosexualitat estigués acceptada, no hauriem d'anar dien: "els homosexuals són gent normal!! Si fins i tot, hi ha artistes que són homosexuals"… no trobeu penós que alhora de explicar la vida d'un escritor o d'un filòsof, s'hadi de puntualitzar el fet de que sigui homosexual?? :S
Ara ve la gran pregunta: GENT, QUÈ EN TRAIEU, DE TOT AIXÒ?
Quin profit pot treure algú llegint aquestes linies? Només pot server d'una manera: si us ajuda a pensar, en els vostres problemes, i sobretot en les vostres ignoràncies.. En canvi, qui llegeixi això i se'n oblidi, no en treurà cap profit..
Un cop em van dir que si penses les coses, fins i tot el fracàs se'n pot treure un aprenentatge. Recordeu: "ho proves i no te'n surts, ho tornes a provar, i no te'n surts, i ho proves i no te'n surts.. això no és el fracàs. El fracàs és quan ja no ho tornes a provar". Per això, no hem de deixar mai d'intentar que les coses canviin.
Per això adopto un gran principi, que espero que us serveixi de molt en aquesta vida. Al igual que diuen: "No donis peixos a un famolenc, ensenya'l a pescar", doncs jo us dic: "no diguis què ha de fer a aquell que t'ho pregunti; ensenya'l a pensar".
Petons gent, i recordeu: AQUEST MÓN NO CANVIA SI NOSALTRES NO VOLEM QUE HO FACI!
LiGgLy
posted by Just a girl... @ 21:47
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home