domingo, octubre 16, 2005

Vida

Alguna vegada has vist els nens jugant?
O escoltat el soroll de la pluja caient al terra?
Alguna vegada has seguit una papallona en el seu vol erràtic?
O observat el sol esvaïnt-se en la nit?
Atura't! No ballis tan de pressa, el temps és curt, la música no dura per sempre.
Et passen els dies volant?
Quan et preguntes: "Qui sóc?" , escoltes la resposta?
Quan el dia acaba, t'estires al llit
amb els següents coros corrent pel teu cap?
Atura't! No ballis tan de pressa, El temps és curt, la música no dura per sempre.
Alguna vegada li has dit al teu nen: "ho farem demà"
i en la teva apatia, no veus la seva tristesa?
Alguna vegada has perdut el tacte, deixant morir algun bon amic
perquè mai vas tenir temps per trucar i dir "Hola"?
Atura't! No ballis tan de pressa, El temps és curt, la música no dura per sempre.
Quan corres massa ràpid per arribar a algun lloc,
et perds la meitat de la diversió d'arribar-hi.
Quan et preocupes i t'estresses durant el dia,
és com un pètal sense obrir... llançat a les escombraries...
La vida no és una carrera, es pren una mica més lentament, escolta la música abans que la cançó acabi!

lunes, octubre 03, 2005

Cançons de dins...

Hola.
Mai he posat al blog res que no fos meu.. o que no fos d'algun conegut... però aquest cop, no he estat capasa d'escriure el que sento avui... Avui es tot molt estrany, tot està diferent.
Porto més d'una hora aseguda davant de l'ordinador intentant escriure quelcom raonable... i res! He començat 5 documents word, i ni una puta linia amb sentit. Així que, he decidit penjar les cançons que estic escoltant... que... em recorden tantes coses... i em fan sentir genial! Espero que a vosaltres us agradin, i segurament les coneixeu... nose, bona sort gent!
Laia


T'enyoro:

És dilluns, t'enyoro i em fa mandra, tornar a pensar, que poc a poc t'escapes; recordar les nits quan perfumaves l'habitació, els coixins, els llençols. Ara em sento tan sol. Deixo el meu cap que jugui amb el silenci, fotografiant el dia que et vaig conèixer. Va ser casual, com qui no vol la cosaem vas clicar l'ull, un somriure amb orgull; no sabia on posar les mans. I ara fa nits que no et somio i em fa por,que el temps esborri el teu record. Quan dormo et sento... per lluny que estiguis és com sentir-te dintre... només per estones. És dijous, t'he escrit quatre paraules; no tinc valor per a poder ensenyar-les. I quin mal faig en voler estimar-te en el meu secret, personal i discret? M'ESTIC FENT TAN DE MAL....


Aquesta nit:

No sé com dir-te que em crema ja massa l'espera; sobren paraules, mirades, cerveses i festa.Veig llum als teus ulls que són foscos, color de la nit, i són ells els que em diuen el que els teus llavis no saben dir. No vull prometre ni vull comprometre els teus somnis, però les coses no són tal com les imagines, hi ha cops que tu sents que una força t'estira i te'n vas.
Però el passat és ple i el futur és buit, i les coses no passen si jo no ho escrit, només vull que ser teu per aquesta nit i néixer al teu costat demà al matí. Diuen que cada nou dia és una nova vida, que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida. I les coses seran som van ser unes vides abans. I és que jo no entenc perquè tanta gent, dels desitjos fa somnis però no s'atreveix. Potser és cert que hi ha cops en què jo mateix no goso a fer el que faig aquesta nit. Però el passat és ple i el futur és buit, i les coses no passen si jo no ho escrit, només vull que ser teu per aquesta nit i néixer al teu costat demà al matí... i néixer al teu costat... AQUESTA NIT.


Amb tu:

No cal que facis res, que ja ho fas TOT. Toca’m com tu saps, ningú en va saber tant i fes que voli el temps, que tinc el món sencer. Vull oblidar-me ja d’imaginar SOMNIS que sé que no arribaran. Perquè sol no vull trobar-me,ni demà ni més enllài és que saps que sol, neixes i te’n vas. Te’n vas sol.


És per tu:

És per tu que em sento fort és per tu, que m´has triat tal com sóc; que he après que, en el fons la tendresa es la gran fortalesa, m´has ensenyat que no hi ha millors raons que les del cor.
És per tu, que has arribat al moment precís, ni massa aviat ni massa tard. Sense tu és que estic perdut. És per tu que la lluita té sentit. És per tot i per no res; per voler estar aquí i per ser tal com ets, que li robo uns acords a la pols, el temps i la guitarra, una cançó. No vull tenir, tant sols vull sentir tot allò que em pots donar; sé que el temps no esborrarà el que és bo i és de veritat.


Si te'n vas:

Si te'n vas, fes-ho perquè ja ho tens clar, sense por ni rancor, sense dubtes ni dolor, sense trampa ni traïció, fes-ho perquè tens algú millor.
No sé com explicar-te perquè, no sé què va aturar-me, però sé que et pot passar a tu. Allò que creies perdut, ho tenies dins i surt, ningú no s'ho havia endut. Digue-ho ja d'un cop o no tornis més, aquesta vegada resistiré, però no em facis boig esperant una paraula. Pren la decisió, és el moment.
Em resulta tan estrany, no puc viure allà on ets tu i no és cap qüestió d'orgull. Escric per no tornar a fallar-te, estàs a punt d'equivocar-te. Com dir que no tot és perdut? El que sents no ho sap ningú, de vegades ni ho saps tu.



(Ara em fa cosa escriure tot aixo! No penseu que estic aquí amb una depre de caball per culpa de l'amor, que no te res a veure eh?.. tunets gentt!!! espero que us agradin!)


Free Web Site Counter