martes, junio 21, 2005

Vola!!!

Aixeca el cap: contempla!
Que macu seria volar, oi? Encara que el cel fos gris, com el d'avui; encara que les petites gotes fessin més pesat el teu vol... continuaries volant si això de veritat et fes feliç...
Vola, vola... compleix els teus somnis, ningú et pot tallar les ales... NINGÚ! Excepte tu mateixa... Ningú pot treure de la teva vida els somriures, ningú pot treure't les ganes de continuar... NI TAN SOLS DE LLUITAR...
Tot el que es comença es pot acabar, i més sent algú com tu, amb força de voluntat...
La rutina de cada dia és com un pou... per sortir d'ell només cal aquesta força de voluntat i una persona a l'altra banda que et guii, per tal de que el camí se't faci més fàcil.
Tenca'ls, tenca els ulls... I respira! Que aquest no sigi el teu últim sospir.
Ara, torna a observar...
Rodejada de gent, gent que involuntariament forma part de la teva vida, pel simple fet de que t'has creuat en el seu camí...
Tu, ets una de les pedres que formen el meu... Si, UNA D'ELLES!
Per això apartir d'ara... et buscaré somnis... Valles per saltar... Qualsevol cosa per a que t'ajudi... I jo t'ajudaré a complir-jo...
Perquè...

QUALSEVOL NIT... POT SORTIR EL SOL!
Gràcies... T'estimo


Free Web Site Counter