jueves, julio 21, 2005

Dancing...

Les primeres notes de la cançó relliscaren fora d'aquell instrument; la melodia es difonia per tota l’habitació com si es tractés d’un gas que relaxava a tot el que estès allà. Amb un moviment suau i acompassat amb el cap, al ritme d'aquella música hipnòtica, la Laura va fer el primer pas d’aquella excel·lent coreografia, que en David havia presenciat tants cops. Amb tendresa i els ulls plàcidament tancats, es movia al ritme d'aquella música que, segon rera segon, nota rera nota, la poseïa. Ell pensava en lo decidida i preparada que havia estar per aventurar-se a ballar allò amb els ulls tancats, i amb aquella habilitat que tants cops havia demostrat tenir. Posava els peus aquí i allà amb una mestria immillorable, com si hagués nascut amb la capacitat de caminar sense tocar el terra, tan sols acariciant-lo.
La Laura sentia el seu cos flotar. Amb els ulls tancats, es deixava dur, com si la música corrés per cadascuna de les venes que recorrien el seu cos. No tenia res al cap, tan sols la música que l'emplenava com res ho havia conseguit fer. Obrí els ulls en un segon per contemplar en David, que ara, també ell amb els ulls tancats, tocava la melodia d'aquella cançó que a ella tant li agradava. Acompanyava la cançó amb un moviment de cantó a cantó movent alhora el saxo, però sense despistar-se ni un sol moment.
Davant dels seus ulls passava la partitura de la cançó; la cançó que havia conseguit enamorar la Laura. Allò havia passat ja més de sis mesos enrera... però semblava que hagués sigut el dia abans...
La Laura seguia movent-se, ara ja al terra, amb moviments continus i sensuals, que feien que en David no pogués evitar mantenir els ulls oberts. Les mans, que acariciaven el saxo, desitjaven deixar-lo per poder acariciar a la Laura; aquella pell morena, amb roba interior blanca que ressaltava el seu color; aquella pell brillant que resplendia amb la llum de les espelmes que l'envoltaven... Tancà els ulls de manera que aquella imatge es guardés en el seu pensament.
Un cop va haver tocat l'última nota, deixà el saxo sobre el sofà i agafà la Laura per la mà. L'acostà tendrament i la besà amb dolçor. Semblava mentira que es pogués estimar algú en tan poc temps, i tot per una cançó...
S'abraçaren, i es quedaren així fins que els sentiments que ambdós sentien es van fondre en un de sol.


Free Web Site Counter