lunes, abril 04, 2005

Diari d'un jueu...


Fa poc en una antiga casa utilitzada com a refugi pels jueus a Alemanya, durant la segona guerra mundial, es va trobar un diari:

Diari d’Isaïes:

13-02-1943

Avui han estat a punt de descobrir-nos, mai en la meva vida havia passat tanta por, però reconec que cada dia en tinc més i penso que podria ser el meu final. Em pregunto perquè vaig haver de néixer aquí i perquè ens passa tot això, tinc tretze anys i no puc fer res, he d’estar sempre vigilant i patint per si avui és l’últim dia, per si avui em toca a mi.
L’únic que tinc és un llapis i aquest diari vell en el que escric, però aquesta és la meva sortida, la meva manera de desconnectar quan puc, escriure és el que em fa lliure, poder fer-ho. Però de totes maneres no crec que això m’acabi salvant i de vegades em pregunto si hauria de deixar-ho tot i esperar la meva mort, esperar que m’arribi el moment en que en el fons acabi el meu patiment.


15-02-1943

Les coses cada vegada van pitjor, totes les persones a les que estimo a poc a poc em van deixant cada vegada més sol, la gent que m’importa va morint, els nazis fan coses inhumanes amb ells, fa unes tres hores he vist com un grup d’ells capturaven cinc companys meus de quinze, divuit i vint-i-tres anys i seguidament els han afusellat. I a sobre he tingut que suportar que els molt macabres els rematessin a mig metre i després els pengessin per mostrar el seu poder i la seva superioritat.
No puc més, estic fart de tot això, maleïts nazis, i maleït el dia en que els alemanys van posar absolutament tot el poder en les mans d’un feixista com l’Adolf Hitler.



23-03-1943

Fa més d’un mes que no escric res, perquè no tinc temps ni per això, en aquest mes no hem fet més que canviar de casa edifici o lloc a on passar encara que sigui la nit o unes hores per poder descansar, però, per fi, estem en una casa a on de moment podem estar uns dies fins que arribin més soldats nazis. Avui m’ha sorprès la tranquil·litat que hi ha hagut durant tot el dia, i no sé ben bé el que haig de fer, si estar tranquil per el fet de que no hi hagi nazis i estem segur de moment o pel contrari m’haig de preocupar per la infreqüent situació en la que estem en aquest moment.
De totes maneres no ens podem confiar massa ja que per dos o tres dies que estem sols, no deixarem d’estar perseguits pels soldats nazis manats per Hitler.


25-03-1943

Avui al matí els soldats nazis han capturat al meu pare, i per això ara estic sol ja que fa tres mesos que van afusellar a la meva mare i als meus germans, i ara si que ja no sé que fer, soc tan sols un nen indefens que s’amaga el millor que pot i es pregunta si això serà suficient, que troba una mínima sortida escrivint en aquest vell diari.


27-03-1943

Porto tan sols dos dies sol i aquesta situació ja em supera de molt, els meus companys i jo estem tancats en aquesta casa esperant a que passi tot i no podem ni sortir a mirar la llum del sol. D’un moment a un altre hauré de sortir, no sé quan però sé que ho faré, és superior a mi.
Acaben d’entrar a la casa, aquesta situació era inevitable, espero que aquest diari serveixi per alguna cosa, ja no puc més.....
Joel Vidal

(quin crack de germà oi¿ som una familia d'escriptorss!! :P Byes gent, espero que us hagi agradat!)

LiGgLy

posted by Just a girl... @ 22:44


Free Web Site Counter